Informatica Publica

InformaticaPublica
Informàtica al servei públic

26/10/2004

Resum de la trobada de la xarxa ciutadana Tinet

El passat dissabte es celebrà la trobada d'usuaris de la xarxa ciutadana Tinet; l'anomenada TinetJornada. Un dels tinetaires assistents ens comenta les intervencions tècniques:
La jornada es va obrir amb els ineludibles parlaments dels polítics; el President de la Diputació de Tarragona, Il·lm. Sr. Joan Aregio, Enric Brull, director d’OASI, i Manel Sanromà, director de Cat 365.
Desprès de l'esmorçar, que va servir per què la gent, la majoria tinetaires de tota la vida, es retrobés cara a cara i fessin anyorança dels temps passats, es va procedir a la segona part del programa, la de la taula de tinetaires il·lustres. En aquesta part es van succeir les intervencions amb més o menys habilitat i bona oratoria però totes amb una visió molt personal i molt interessant.
El primer en tenir la paraula va ser en Jaume Grau. Va ser presentat com a un dels fundadors i creadors de tinet i que encara forma part activa de la gent que es preocupa, des d'un punt de vista tècnic de que tot rutlli. Desprès d'una breu història de tinet, va encaminar la seva intervenció cap a el que segons el seu punt de vista podria representar la evolució natural de la xarxa ciutadana. Va establir dos paràmetres bàsics per l'èxit d'aquesta xarxa i al mateix temps els dos aspectes que tinet ha d'assolir. Per una banda, la titularitat pública de les insfraestructures, amb un breu esment a l'oportunitat perduda en el moment de la implantació d'internet a espanya i la 'bona' política de marquèting de les operadores actuals. El segon, la necessitat de disposar d'una banda ampla definida tal i com fan els del nord, 5 M simétrics i s'ha acabat!. Les seves conclusions no podien ser millors, segons en Jaume Grau, aquesta evolució s'ha de fer cap a les xarxes sense fils.
La segona intervenció, a càrrec de Lluís Argelaguet, tinetaire dels de tota la vida, participant molt acitu en els foros i sens dubte un usuari amb tots els mèrits, va fer una repassada a la mateixa evolució de tinet però aquest cop des de l'altra banda. Va expllicar les 'party' que feien per conectar-se amb modems i tot d'equips extranys i 'revolucionaris'. Va ser el primer que va fer esment a la dificultat que intueix en, donada l'evolució de les tecnologies, repetir l'experiencia de tinet des d'un punt de vista humà, com apunt de trobada personal i de relació.
En tercer lloc, Joan Batet, com l'anterior tinetaire del de sempre, usuari actiu i compromés i el que porta el foro 'parlem' de tinet. Intervenció més breu que les anteriors, va destacar també el que ha representat per ell tinet pel que fa a projecte participatiu, de ralació i mitjà de comunicació (en el sentit de posar persones en front a persones) i la mateixa inquietud que l'anterior pel que fa a la negror d'un futur on la xarxa es pot convertir en quelcom semblant a la tele, on l'actitud passiva de comtemplació anorrei la participació i per afegit aquestes trobades.
En quarta posició en Ramon Orga, de Santa Coloma, va començar amb una declaració d'humilitat apuntant molts altres tinetaires que podrien ocupar el seu lloc a la taula. Tinetaire com la resta, la seva presència es justifica per representar un grup de tinetaires 'perifèrics' que han trobat en tinet la millor oportunitat per accedir a les noves tecnologies, per no quedar incomunicats i participar de l'esdeveniment que ha soposat internet. Es va aprofitar la presentació d'aquesta intervenció per fer esment dels percentatges de tinetaires segons distribució geogràfica i per donar una xifra aproximada de 19.120 adreces de correu.
Per últim, Robert Rallo, també des d'un punt de vista més de futur, va proposar un seguit de possiblitats pel tinet que ve i entre elles el aprofitar les noves tecnologies d'accés com les xarxes sense fils per fer un 'tinet wireless' organitzador i centralitzador de serveis. Entre els serveis el P2P cívic, la telefonia IP, el messenger o ICQ i d'altres. Molt en la linea d'en Jaume Grau, la seva intervenció apunta al futur i fa propostes de cara a que tinet evolucioni.

En acabar aquestes intervencions es va obrir el torn de preguntes i debat. Alguna de les coses que van sorgir son...

  • Tinet és una organització amb capital públic que vol ser una referència per dret propi.
  • Tinet es troba en l'elaboració del pla estratègic i per aquest motiu es demanen aportacions per tenir-les en consideració.
  • El final de la història de tinet no pot ser com la tele o altres mitjans, tinet és un mitjà sempre d'anada i tornada.
  • Augmentar els espais d'oci a tinet.



Veure notícia anterior El "Secretario de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información" diu que perdem ventatja a Europa    Veure notícia següent Actuacions en l'àmbit del programari lliure a l'educació   
Comentar Notícia Comentaris   Enviar la notícia a algú Enviar notícia   Rebre noticies a la teva bustia d'e-mail Rebre notícies   Print Imprimir  
Home Portada   Titulars Veure titulars   Buscar notícia